QUE GUANYI SEMPRE L’AMOR
Ajuntem-nos i fem pinya,
l’excusa pot ser Nadal,
la gatzara d’una taula,
el somriure d’un regal.
Trobem-nos en l’abraçada
i en aquesta cantarella,
i en el gust del pas dels anys
i en la flaire d’escudella.
De vegades costa massa
entendre el terrabastall
d’un món que no resisteix
la mirada del mirall.
Hi som perquè no ens rendim,
perquè viure és avançar,
perquè ...
Seguir llegint ›
L’únic desig
No tant els llums sinó com brillen
als ulls dels nens; no tant regals
sinó les mans que els emboliquen;
ni aparadors sinó el que hi ha
rere les pells de les botigues.
Tampoc el tec ni el vi més car.
L’únic desig: que arribi el dia
en què Nadal sigui estimar.
(Il·lustració de Sílvia Vallhonrat)...
Seguir llegint ›
ARA QUE HI SOM
A fora serà fosc i farà fred.
Descansarà el tió, rere el sofà.
Al marbre brut, amuntegarem plats,
copes encara amb vi, també coberts,
torrons, neules, crostons ressecs de pa,
molles que ja sabem que no volem.
La mainada haurà dit el seu verset,
i els grans haurem callat els nostres mals.
Potser algú haurà explicat uns acudits,
i haurem brindat, que sempre fa ambient.
I els que no hi són ...
Seguir llegint ›
Enfilat a la cadira
i al voltant d'aquesta taula
ara que tothom em mira
trio prendre la paraula.
Parlo per donar la veu
als que no deixen parlar
i perquè mai no oblideu
a qui no es pot pagar el pa.
I també per un record
que escalfi com flama i brasa
a qui li falli la sort
o hagi de ser lluny de casa.
I brindo per l'esperança
d'anar fent un món com cal.
Que el demà just ja s'atansa
i us desitjo un bon Nadal.
(Il·lustració ...
Seguir llegint ›
Molt bé, d'acord. Jutjaran el jutge Baltasar Garzón. Però no ho faran pas per la ràtzia contra l'independentisme català de l'any 1992. Una llàstima. El Tribunal Europeu dels Drets Humans ja va condemnar l'estat espanyol per les tortures a disset independentistes. I Garzón hi era al darrere. No ens n'oblidéssim. Dedicat a ell, aquest poema del llibre Després de Sarajevo que vaig publicar l'any 2005. Una mena de modest homenatge als que van lluitar (i patir) aleshores i als que ho fan avui, ...
Seguir llegint ›
Avui, dilluns 26 de setembre del 2011, la gent d'Esquerra Republicana de Sabadell ha organitzat un dictat per defensar la immersió lingüística a les escoles catalanes. Em van demanar que n'escrigués el text, els vaig fer cas i avui l'he dictat a una cinquantena de persones. Un cop fet això, he pensat que podria penjar-lo aquí, també. Com que no pot ser un dictat (perquè ja el teniu escrit, i bla bla bla), us proposo un joc. L'exdictat en qüestió és ple de fragments dels poemes de Pere ...
Seguir llegint ›
Empenyeu / Empujar. I obrim la porta i continuem amb les nostres vides de cada dia, oi? Doncs la derrota de la nostra llengua comença aquí. I m'és igual que la primera de les dues paraules sigui la catalana, se me'n fot, que temps enrere sols hi hagués hagut la versió espanyola, avui passo del discurs políticament correcte: el bilingüisme és una sentència de mort dita amb un somriure. Però sentència de mort, fet i fet. Motiu u. Jugar a utilitzar les dues llengües és una manera com ...
Seguir llegint ›
És ben trist, un país en silenci. I ja sabeu que nosaltres en venim d'un d'antic i molt llarg, que deia aquell valencià de la guitarra. En venim, i encara hi som, malauradament. És aquest mutisme que tan bé va als que mouen les marionetes. Les marionetes som nosaltres; i els titellaires? Qui són els titellaires? Uns diran que són els polítics, però no, no ens enganyem, els polítics potser sí que mouen fils, però n'hi ha uns altres encara més amunt, a qui costa molt de reconèixer, ...
Seguir llegint ›
Dilluns 23 de maig era dia de ressaca electoral. Una ressaca d’aquelles de cor agre, d’aquelles en què has acabat dormint on mai no hauries volgut acabar planxant l’orella. A can Pepero estaven la mar de contents. Havien obtingut el govern de les Balears i del País Valencià, havien pujat a moltes viles del Principat, eren decisius a algunes capitals, i un gegant de Badalona havia guanyat les eleccions a la vella Beatulo. Per si no fos prou, el partit d’un senyor que en qualsevol país ...
Seguir llegint ›
Diumenge que ve tenim una cita. No caldrà que portem una rosa al pit per identificar-nos, ja us aviso. Es tracta, simplement, d’acostar-nos al col·legi electoral que ens hagin assignat i introduir una butlleta. Sé que hi ha altres cites més emocionants, més luxurioses i més eròticofestives, però estem com estem, i això és el que hi ha. En resum, que la cita, la tenim. Malgrat tot, la tenim. Malgrat el tacticisme repugnant dels partits polítics, estaria bé que no llancéssim la tovallola ...
Seguir llegint ›
Aquest ordinador que estàs fent servir és producte de la teva imaginació. La bombeta que il·lumina la sala que t’acull és de ciència-ficció. Realment, és una trista espelma o, a tot estirar, un canelobre ben ornamentat. La nevera d’on creus que trauràs una cervesa Art fresqueta és un holograma. Ni se’t passi pel cap d’engegar l’aire condicionat, perquè no existeix, i si tens calor, et fots. Si et ve de gust escoltar els Bítels o l’Ovidi Montllor, et tocarà esperar-te una ...
Seguir llegint ›
Sant Jordi és un drac, una princesa, un cavaller, un cadàver d’un animal mitològic, una rosa i un final feliç. Una llegenda. Sant Jordi són els Jocs Florals a les escoles, els poemes amb rimes fàcils, els contes en què al final tot era un somni, que sempre és una manera d’acabar una història que s’allarga massa, encara que això, a la vida real, ja és més difícil. Sant Jordi és un adolescent regalant la seva primera rosa, mort de vergonya, tímid, indefens i ple de grans, i ...
Seguir llegint ›
Tenim un President que no ens el mereixem, llegeix el diari Avui, porta barretina, puja al Pedraforca tot xiulant La Santa Espina, de dia és president, de dia és honorable; de nit, quan no hi ha gent... Sí, de nit, quan no hi ha gent, segons cantaven els Brams fa anys i panys, al President, al Jordi, al Pujol, a l’enano-habla-castellano, se li creuaven els cables i feia uns festivals eròticofestius d’upa, que ni la Maria Lapiedra, el Conrad Son i el Nacho Vidal en una mansió del Berlusconi. ...
Seguir llegint ›