Leo Bassi —aquell home que menjava caca per les teles-nostres-de-cada-dia— explicava en una entrevista que ell no era ningú per jutjar el que feia o deixava de fer la gent de cultura musulmana —li preguntaven per la polèmica de les caricatures de Mahoma—, que ell, el Leo, era de cultura cristiana i que per tant la seva obligació era reflexionar sobre aquesta cultura i dir les coses pel seu nom sense tabús. Dit d’una altra manera, cal veure la biga de l’ull propi abans de posar-se a criticar la palla de l’ull del veí. M’ho deixeu extrapolar al nostre petit i allargassat país? Gràcies.
Davant la catàstrofe de la desaparició del català —que alguns apunten—, hi ha qui de seguida s’afanya a assenyalar culpables. Els assenyalats, per aquest ordre o per qualsevol altre, solen ser els immigrants actuals —i s’acostuma a posar l’èmfasi en els sudamericans—, els immigrants antics —vull dir els espanyols que van venir a casa nostra cap als anys seixanta—, l’Estat espanyol —així en general— i el seu govern —més en concret—, i algun altre ens estrany que segur que em descuido.
Si bé és cert que tindríem molt per parlar sobre aquests casos —em reservo un article per parlar de l’assoliment del català per part de la nova immigració—, m’agrada que l’esperit de Leo Bassi se m’aparegui per il·luminar-nos amb una veritat —anava a afegir com un temple, però era massa categòric.
Què passaria si ens miréssim el melic? Fem tot el que hem de fer per conservar la nostra llengua? Ens mantenim sempre en català? Si anem a fer una cervesa i el cambrer no ens entén, canviem de llengua? I quan anem de menú? En quina llengua us vau treure el carnet de conduir? I a la universitat, quants us vau alçar de la cadira quan el professor va canviar de classe perquè hi havia un Erasmus? Quants vau redactar algun examen en espanyol? Si us atura un negre pel carrer, en què li parleu? O utilitzeu el català i acompanyeu el vostre discurs de gestos i somriures? Quants cops us heu plantat de veres davant d’un policia —també els Mossos— que se us adreçava en espanyol? Els que sou del Principat, teniu més dubtes sobre la llengua que utilitzareu quan aneu a Perpinyà, Mequinensa, Sa Pobla o Benicarló?
El que us parla no és un heroi ni un màrtir i gairebé mai no és un exemple de res. Amb aquest escrit no vull pas dir que jo sí que ho faig, tot això, però sí que pretenc fer una mica d’advocat del diable —uuuuh!—, agafar la biga i posar-la davant dels nostres morros. És molt fàcil dir que la culpa és dels altres —dels nous i vells immigrants, de l’Estat espanyol o de la mare que el va parir—, però és més dur adonar-se que els principals protagonistes del futur del català som nosaltres mateixos: si va bé, ens haurem de posar una medalla, si va malament, tallar-nos les venes.
En definitiva —retornant al Leo Bassi—, qui som per dir que els musulmans són uns energúmens si nosaltres, els catòlics, no tenim res de què presumir? Qui som per argumentar que ens estan matant la llengua si nosaltres no li proporcionem ni mantes, ni medicines i tot el que fem és compadir-nos?
Tweet