Em demanaven, en un comentari, que expliquès com està el pati a Sabadell, i de moment el que us proposo és llegir-vos aquest article anònim que la Comissió de Festes Populars de Sabadell va publicar al Diari de Barraques.
Ignorant com sóc, fins ara creia que la màfia era siciliana (o napolitana o de qualsevol altre punt de la geografia itàlica), estava convençut que Marbella era a Espanya i que el Jesús Gil era mort (o si més no, prenent unes copes amb l’Elvis Presley i la Marilyn Monroe), i que al Vallès no hi havia platja ni camps de golf. Justet com sóc, m’havia empassat sense dubtar-ho que els polítics fan la seva feina amb voluntat de servei, amb l’única intenció de fer un món millor i una ciutat (en el casos locals) més confortable, justa i igualitària. També degut a la meva ruqueria congènita, sempre havia interpretat la frase feta “com més cosins més endins” com una al·legoria sobre els gustos eròticofestius del que se la va inventar, que defensava que un clau amb un parent sempre és més profund i satisfactori.
Res millor per superar aquesta meva curtesa d’horitzons intel·lectuals que passar-me l’estiu sense vacances, havent de treballar tot l’agost i suportant la calor sabadellenca (no gaire, aquest any, siguem sincers). Ai, si l’amo m’hagués donat festa i me n’hagués anat a les Bahames a desconnectar! Pobret de mi! Aleshores no hauria pogut tenir el privilegi de llegir El País (quin gran diari!), i no m’hauria assabentat de tantes i tantes coses sense les quals encara no entenc com he pogut viure fins avui.
Reconec, i ho he dit tot just començar, que sóc ignorant, justet, ruc i curt (quants adjectius per dir el mateix, oi?), però també destaco per un altruisme que caldrà que em reconegueu un dia o altre. Jo he estat aquí tot l’agost i jo he sabut la veritat. I ara em dirigeixo a vosaltres per fer-vos saber les notícies, oh estiuejants traïdors que fugiu de Sabadell i després no sabeu el pa que s’hi dóna!
I és així com us dic que la màfia no té perquè ser italiana (també n’hi ha de sabadellenca), que Marbella no és a Espanya (o no només... perquè Marbella somos todos!), que el Jesús Gil s’ha reencarnat en un altre cos (o en un altre bust), que al Vallès no hi ha platja (però quasi) i sí que hi ha golf (i golfos), que els polítics no són el que jo creia (això no és una novetat, perquè sé que vosaltres ja no ho crèieu), i sobretot, vull dir-vos que la frase original que va precedir el “com més cosins més endins” era “com més oncles, més endins”, però com que no rimava, la van haver de canviar.
A Sabadell, però, caldria adaptar-la amb urgència. Jo proposo “com més oncles siguem, més rics ens fotrem!”
Tweet