No en diguem espoli, diguem-ne Espanya, simplement. És ben natural que, en una comunitat, els rics ajudin els pobres. Qui més té, més ha de donar. Raonable. Aquesta és la societat en què somiem molts, oi? Perquè sigui igualitària, perquè no hi hagi qui lligui gossos amb llonganisses i qui somiï compartir una llonganissa amb un pobre gos lligat, per tot això, és necessari repartir riqueses. Per tant, si som espanyols, ves què hi farem, hem de subvencionar les carreteres o les escoles d’extremenys i/o andalusos, en tant que catalans rics.
Aquest, crec, serà (i ha de ser) el discurs del PSOE. Deu fer temps que se l’estudien. Voleu balances fiscals? Us fem gruar una mica, les maquillem lleugerament, us perdonem la vida, i després, com els reis mags, com els salvadors de la pàtria catalana, les fem públiques. Aquí les teniu, les balances fiscals. I? Alguna cosa a dir-hi? Sí, els Països Catalans aportem més que ningú però és que som els rics. I els rics donen els pobres. Socialisme, companys, socialisme. A Espanya, qualsevol persona d’esquerres ho ha d’entendre. No és robar, és fer de Robin Hood. I els de dretes, què n’han de dir? En tant que hi surtin perdent els catalans, fantàstic (els d’esquerres deuen pensar el mateix, però ho dissimulen sota el paraigua de la solidaritat entre regions).
El problema no és el finançament, encara que això pugui ser una bona estratègia per arrossegar cap a l’independentisme catalans no especialment afins a la causa. Allò tan català de la pela és la pela. El problema és no sentir teu un país que no és el nostre. El problema és que el 0,7% de solidaritat amb el Tercer Món estaria bé poder-lo decidir amb llibertat. Si escollim donar-lo a Espanya o a Gàmbia ha de ser cosa nostra. Ara bé, mentre siguem espanyols...
Quan arribi el dia aquell en què siguem normals, em semblarà lògic que els santcugatencs perdin quartos a costa dels de Lloseta, per exemple. Ni hi tindré res a objectar ni n’escriuré cap article. Això sí, em sentiré bastant més lliure. Fins aquest dia, però, diguem les coses pel seu nom. No és espoli. És Espanya.
Tweet