Vomito quan penso en les manotes que l’han vomitada, perquè un gargot així només es pot vomitar.
Vomito quan m’afiguro l’energumen que hi ha darrere de les urpes autores de tal barbaritat. I si pogués, li vomitaria a la cara.
Vomito perquè sé que quedarà impune i per molt menys n’hi ha que són a la presó.
Vomito quan sospito el cap cot d’algun equatorià que viu per aquí a prop i que se sentirà insultat davant d’una incitació tan evident a fotre el camp.
Vomito perquè els mitjans de comunicació sovint són irresponsables i creen un estat d’opinió massa en la línia d’aquesta rima assonant.
Vomito quan en molts articles periodístics, darrere de cada presumpte culpable, sempre s’hi afegeix la nacionalitat, com pretenent fer-nos entendre que els únics que fan actes fora de la llei han nascut lluny d’aquestes contrades.
Vomito perquè, en tot cas, dir immigrant i dir espanyol és com dir animals i elefants, no sé si m’enteneu.
Vomito perquè no hi ha immigrants i no immigrants, sinó pobres i rics, com ha passat tota la vida. I com malauradament sembla que continuarà passant.
Vomito perquè en un món globalitzat com el nostre, parlar d’immigrants és pantanós, i perquè continuo convençut que qui no sigui immigrant en algun sentit hauria d’alçar el braç i adonar-se que està sol com un mussol.
Vomito perquè sospito que hi ha qui pensa que immigrant és tothom qui ha nascut fora, sense tenir en compte que una bona colla de gent nascuda aquí continua actuant com a immigrant (en el pitjor sentit del terme).
Vomito perquè per a uns altres, els immigrants només són els que no tenen papers per treballar, els que, segons el grafit en qüestió, treballen explotats.
Vomito perquè cada cop costa més trobar qui vegi que si ja són aquí, el més sensat és regularitzar-los, donar-los la possibilitat de cotitzar, oferir-los l’opció de construir el futur junts. Si no què? Fem com si tornéssim a l’època de Mar i Cel?
Vomito perquè donar la culpa als vinguts de fora és massa fàcil. La culpa, ho deia la cançó, com a màxim és del txa-txa-txa. O si voleu, la culpa és dels que fan possible que hi hagi qui pensi així, i tots sabem prou bé qui són aquests, oi? I la culpa també és nostra, que de vegades volem viure deixant l’ètica de banda.
Un dia, si m’ho permeteu, m’agradaria deixar de vomitar.
Fotografia: Pintada al carrer Josep Comas de Sabadell. "Immigrant explotat = espanyol aturat"
PD: La pintada ha durat exactament vint-i-quatre hores. Dilluns al matí hi era. Dimarts al matí ja no. Cal felicitar l'Ajuntament per la seva rapidesa. Les coses com són. Quan actuen correctament també cal dir-ho, és de justícia.
Tweet